Translate

Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 27 de desembre del 2015

De nou, la mà negra.

El dia 17 de desembre volia, amb el meu grup de dibuix i pintura, portar a terme una acció artística coneguda com Knitting urban amb motiu de la cimera a Paris sobre el canvi climàtic. I també de nou, ens han impedit que férem ús de l'espai públic. Ací us deixe la carta que he enviat al senyor alcalde, on conte, més o menys, com va succeir tot. També us deixe unes fotos de l’abans i del després de la trucada.
És llarga, però val la pena llegir-la.

València, 21 de desembre de 2015.
Sr. Alcalde Joan Ribó Canut,
En primer lloc em presente, sóc Enric Chulvi Roselló, professor del CFPA “Sant Marcel·lí” i entre altres activitats, done un curs formatiu de dibuix i pintura per a adults.
Curs rere curs, intente que un grup de persones entre 30 i 75 anys, amb inquietuds artístiques valoren l’art en general i també l’art que es fa ací a la ciutat. No sols aprenen unes tècniques pictòriques, sinó que intente sensibilitzar-los pel que significa l’art contemporani. A part de dibuixar i pintar, organitze eixides a exposicions on allò que es mostra són obres d’art actual, d’avantguarda i que poden resultar difícils d’entendre.
Seguint eixa línia i per implicar l’alumnat en noves formes d’expressió artística, els faig partícips de propostes innovadores per a ells com potser una instal·lació artística, una performance, land art, ... Propostes que si bé els resulta insòlites en un primer moment, després els resulta molt gratificant i enriquidor, i així m’ho fan saber.
Entre altres actuacions, el curs passat van fer una instal·lació a final de curs a la Rambleta sobre una reflexió dels desnonaments amb casetes d’ocell, que fou molt interessant i fins i tot tinguérem una ressenya al periòdic Levante.
Aquest curs, a classe, vam parlar i conèixer el nomenat Knitting urban , un corrent d’art que fa temps ha arrelat en ciutats arreu del món i que fins i tot ací, a València, compta amb un grup de seguidores que fan actuacions per diferents barris de la ciutat. A partir d’aquesta informació vaig proposar una acció similar als arbres que hi ha a la placeta de l’escola amb motiu de la cimera que s’ha fet a Paris sobre el canvi climàtic a desembre i fer una xicoteta contribució envoltant els arbres amb teixits de llana.
Just fa un any que férem una instal·lació al mateix parc amb periòdics i  llibres, folrant tot el mobiliari del parc amb diaris i deixant als bancs llibres donats pels alumnes, a l’abast dels veïns que podien agafar-los i emportar-se’ls. Els veïns van quedar molt gratament sorpresos; tots menys un. L’endemà aparegué un policia local que per una denúncia d’un veí, ens demanava el permís de l’ajuntament o en el seu defecte la sol·licitud d’autorització. Com que no la teníem i per evitar la multa van desfer la instal·lació, sense entendre quin mal fèiem a aquesta persona, l’oferir de manera gratuïta, llibres. Per a que no passara el mateix, al mes d’octubre d’aquest any, vaig sol·licitat el permís per portar a terme l’acció de knitting al parc. I com que aquesta sol·licitud anava aparellada amb altra per fer una exposició de fotografia al  mes de juny a la Rambleta i que aquesta va ser concedida  la setmana següent, pensàvem que la nostra seguia el seu curs i no presentava cap problema. Així que al mes de novembre començàrem a preparar els teixits de llana –fins i tot férem un taller de punt- i que no sols el grup de dibuix i pintura es va implicar, sinó altres grups del col·legi. Portar a terme una actuació com eixa no es pot preparar d’un dia per a un altre.
El dia 17 de desembre a les 10 del matí tot el grup puntual començà a fer el muntatge, envoltant els arbres amb els teixits de llana, de manera que al finalitzar, al voltant de les 12, la placeta presentava un aspecte acolorit, divertit, amable, ... qualsevol que passava, quedava molt sorprès de la imatge que oferia el conjunt. I que entenia el muntatge gràcies a uns fulls que penjàrem explicant el motiu. Després quedàrem per dinar tots junts.
A les 13.10 hores exactament, vaig rebre una trucada de l’ajuntament i un administratiu em comunicava que em denegàvem el permís. No ho podia creure. Era impossible que casualment una hora després d’acabar el muntatge, la secretària de la Cap de servici d’ocupació del domini públic municipal, la senyoreta Maria Montoro Pons havia decidit comunicar-me la no autorització, adduint una ordenança municipal de Parcs i Jardins aprovada el 29 de novembre del 2002 que prohibix taxativament qualsevol manipulació, lligat i instal·lació d’elements sobre arbres i plantes per protecció vegetal.
Pot imaginar-se senyor Ribó com van rebre tot el grup, aquesta notícia? Incredulitat, indignació, impotència, mal humor, ... Molts van pensar que de nou, algú ens havia tornat a denunciar i d’ací la trucada de telèfon. Pot haver-hi alguna persona que tinga tant de poder a l’Ajuntament?
No enteníem que si al Nadal, a les palmeres de la plaça de l’Ajuntament s’hi posen bombetes i llums, per què nosaltres no podíem posar uns teixits de llana que fan menys mal i damunt protegeixen?
Van sorgir molts dubtes, moltes preguntes i per això em dirigiscs a vostè per a què m’explique què és el que ha passat. Si l’Ajuntament, els casals fallers i altres col·lectius poden usar els arbres, per què nosaltres amb un interès artístic, amb cura de l’entorn no podem fer-ho. Per què no ha fet la Cap de servici d’ocupació del domini públic municipal una excepció a l’ordenança com ho fa en altres casos? I per què es resol la sol·licitud el mateix dia del muntatge sense tenir en compte tot el treball que s’ha portat a terme?
He d’anotar que després de dinar amb tot el grup i amb tot el dolor del món vam desmuntar tota la instal·lació dels arbres. I que aquells veïns que ens havien felicitat pel muntatge, quedaven bocabadats a l’assabentar-se del que havia passat.
Tots esperem una resposta ràpida i aclaridora. Gràcies de bestreta.
El professor de dibuix i pintura.




dilluns, 9 de novembre del 2015

Plaça de lectura (2)

Ja fa quasi un any que van muntar la instal·lació Plaça de lectura a la placeta que hi ha front al col·legi. Com ja sabeu va durar molt poc per una denúncia d’un veí, però fou suficient per a què algunes persones del barri pogueren gaudir d’ella.
Fa poc ens ha arribat al col·legi un llibre amb una nota. Faig una transcripció de la mateixa:
“ Hola , nuevo lector de este libro.
Me lo encontré en este mismo parque hará un año y se trataba de leerlo y cuando finalizara dejarlo en un espacio público donde otra persona pudiera leerlo.
He de decir que me ha dado mucha pena dejarlo aquí. En este banquito. Este libro me gustó mucho, al principio. La parte de Café de Artistas.
Me acompañó en mi viaje a Madrid en Febrero. Durante el tren a ratitos y mientras hacía tiempo hasta encontrarme con mi amiga Lara que ahora vive allí y no veía desde hacía 7 meses.
Espero que ahora te acompañe a ti.
Disfrútalo.
L.R.”

Crec que no fa falta comentar res més.


divendres, 31 de juliol del 2015

dimarts, 28 de juliol del 2015

dilluns, 27 de juliol del 2015

diumenge, 26 de juliol del 2015

SILENCI

A les nits fosques,
és la flaire dels pins
la claror de la lluna tendra.


dissabte, 25 de juliol del 2015

Formentera

Ets una penyora
de sal i pedra
per un déu, oblidada
a la mar.


Ja a Formentera

De nou a l'illa i de nou la creació artística tenint Formentera com excusa. Aquesta vegada unes aquarel·les que de manera lliure i amb diverses intervencions al paper il·lustraran un xicotet poema. Que siga del vostre gust.

dilluns, 13 de juliol del 2015

Resultat de l'encàrrec

Per fi ja ha arribat el llibre que porta una aquarel·la meua a la portada. Aquarel·la feta expressament per al llibre, Ha quedat molt bé.



dilluns, 6 de juliol del 2015

Escapada a Paris

Amb motiu del meu 56é aniversari vaig rebre, entre altres regals,  un viatge a Paris. Fantàstic: el viatge, l'apartament, el menjar i la companyia. Dos apunts molt ràpids d'un carrer i de Notre-Dame.



dimecres, 17 de juny del 2015

Instal·lació artística (3)

De nou he embarcat el meu grup de dibuix i pintura  en el muntatge d'una instal·lació artística per finalitzar el curs. 
La idea generadora que els exposí era partir del article 47 de la Constitució Espanyola que parla del dret que tots tenim a una vivenda digna i adequada i a partir d'aquí, d'una manera lúdica, fer una reflexió sobre aquest dret, i així els vaig plantejar fer una instal·lació amb casetes d'ocells. La idea fou rebuda amb molt d'entusiasme i començaren a fer casetes, idear el muntatge -gràcies Pepe, Dámaso, Jesús i Joaquín per eixes bones idees i el treball que heu fet- i també a involucrar altres grups del centre -gràcies també Susi i Juven pel vostre treball de motivar els alumnes- Així que durant dos mesos ha estat un treball molt fructuós, voluntariós i participatiu de tot del centre d'adults. A més a més aconseguirem la sala d'exposicions del Centre Cultural la Rambleta que ha fet que la instal·lació es fera amb més il·lusió si cap.
El dia de la inauguració fou increïble per la gent que va vindre i la satisfacció dels alumnes. He de dir que jo també ho estic. Ara el repte és continuar amb esta forma de crear art i créixer com artistes. Ja estan preguntant-me com serà la següent. Ja tinc idees.
Ací teniu el cartell de l'exposició i un vídeo de la mateixa.





dimarts, 12 de maig del 2015

Dos encàrrecs

Per diferents motius m’han encarregat pintar dues aquarel·les. Una per a un regal de boda i l’altra per a una portada d’un llibre sobre pintura rupestre.
La veritat és que feia temps que m’abellia pintar una aquarel·la de mesures relativament grans i amb el color com a protagonista. També m’abellia tractar el paper com ho fa la meua admirada col·lega Teresa Jordà.

Aquests són els resultats.

S'horabaixa. 90 x 40 cm



Astres. 71 x 40 cm

dimecres, 22 d’abril del 2015

Pasqua 2015. Portugal

A Pasqua, aquest any hem visitat una part de Portugal: l’Alentejo. Hem tornat encantats, pel seu paisatge, edificis, gastronomia i sobretot l’amabilitat dels portuguesos. Quin país per descobrir!

Uns apunts d’un temple romà a Évora, un edifici gòtic a Estremoz i una plaça renaixentista i barroca d’una ciutat sorprenent: Vila Viçosa.




Falles 2015.El Císter.

Gràcies al concepte tan fantàstic que té el món faller de les festes al carrer, des de fa anys i panys aprofite  aquests dies per fugir de València i fer-me un viatget. Aquest any he fet la ruta del Císter. Molt recomanable, el gòtic cistercenc amb tot el seu esplendor. Meravellosa la casa rural de Vilaverd, població propera a Montblanc. La parella que la porta et fa sentir com a casa. I gràcies a una recomanació d’ells, visitarem Reus. Ciutat que em va sorprendre molt i que recomane. Les seus cases modernistes fan ombra a les de Barcelona. Ací teniu un apunt de les torres del Monestir de Poblet –inspiració de les de Serrans- i una casa modernista de Reus. No deixeu de tastar el seu vermut si passeu per allí.



diumenge, 5 d’abril del 2015

Instal·lació artística (2) Plaça de lectura



Al començament d’aquest curs 2014-15, una alumna (Pilar), després de l’experiència del curs passat, proposà de fer una nova instal·lació: cobrir un banc del parc amb paper de revistes. La idea em semblà molt bona i tot el grup li va donar suport. Açò va servir per aprofundir en el concepte d’instal·lació i que una instal·lació ha de sorprendre, ens ha de sobrepassar. Així que vaig suggerir no sols empaperar un banc, sinó tota la plaça: tots els bancs, els arbres, parets,...Fer del parc un lloc de lectura. Deixaríem als bancs llibres per llegir-los o emportar-se’ls. Deixar la instal·lació tota una setmana i veure com anava transformant-se.
Durant un matí empaperarem el parc i omplirem els bancs de llibres donats pels alumnes. La resposta de la gent per la vesprada fou molt gratificant, doncs es parava a llegir i alguns s’emportaven el llibre. Fins i tot, una persona deixà una nota felicitant-nos per animar d’aquesta manera el barri. Tot fou  meravellós fins que al sendemà aparegué un policia local preguntant pel permís per fer allò, que un veí havia protestat i que si no teníem permís, havia que retirar-ho en una hora o ens multaria. Com que no en teníem, de permís, vam retirar tota la instal·lació.
Hi ha persones que els molesta la cultura, l’art. No entenen que un grup puga divertir-se sense fer mal, no entenen que donar llibres siga una acció voluntària. Sols entenen l’amargura, la rancúnia, el protestar per molestar, ...Com deia aquell: Hay gente pa to.
Indudablement tot el grup ja està preparant una nova instal·lació per a fi de curs. Amb permisos, clar.




INSTAL·LACIÓ ARTÍSTICA (1): MIL GRUES



És possible que un grup de persones grans aficionades a la pintura sense altre objectiu que pintar un quadre bonico i ben realista, s’interesse per l’art contemporani? Aquesta pregunta es va convertir en un repte davant del meu grup de dibuix i pintura, que cada dijous de 10 a 13 vénen a l’escola a aprendre a dibuixar i pintar. Un grup majoritàriament de dones, mestresses,  amb la vida més o menys resolta; un poc ja de tornada, després de haver-hi criat els fills i algunes tornant altra vegada a encarregar-se dels néts.
Un repte divertit i un poc perillós per si en veure’s cara a cara amb obres d’art contemporani, feien una espantada. Cal dir que fins ara ha estat una experiència meravellosa i crec que molt enriquidora. Ara estem en un punt d’acció artística: instal·lacions, performance, art dadà, ...Així que a finals del curs passat (2013-14), els vaig proposar de fer una instal·lació per a acomiadar el curs, rememorant la història de Sadako Sasaki i les mil grues. Hi havia que fer mil grues de paper per penjar-les del passadís d’entrada al centre.
No sols tot el grup s’hi va implicar, sinó que altres grups s’afegiren al projecte i al final van fer més de mil grues. La penjada fou espectacular i tothom va gaudir de la instal·lació. I el més important, experimentar què era allò d’una instal·lació artística.