Translate

Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 22 d’abril de 2015

Pasqua 2015. Portugal

A Pasqua, aquest any hem visitat una part de Portugal: l’Alentejo. Hem tornat encantats, pel seu paisatge, edificis, gastronomia i sobretot l’amabilitat dels portuguesos. Quin país per descobrir!

Uns apunts d’un temple romà a Évora, un edifici gòtic a Estremoz i una plaça renaixentista i barroca d’una ciutat sorprenent: Vila Viçosa.




Falles 2015.El Císter.

Gràcies al concepte tan fantàstic que té el món faller de les festes al carrer, des de fa anys i panys aprofite  aquests dies per fugir de València i fer-me un viatget. Aquest any he fet la ruta del Císter. Molt recomanable, el gòtic cistercenc amb tot el seu esplendor. Meravellosa la casa rural de Vilaverd, població propera a Montblanc. La parella que la porta et fa sentir com a casa. I gràcies a una recomanació d’ells, visitarem Reus. Ciutat que em va sorprendre molt i que recomane. Les seus cases modernistes fan ombra a les de Barcelona. Ací teniu un apunt de les torres del Monestir de Poblet –inspiració de les de Serrans- i una casa modernista de Reus. No deixeu de tastar el seu vermut si passeu per allí.



diumenge, 5 d’abril de 2015

Instal·lació artística (2) Plaça de lectura



Al començament d’aquest curs 2014-15, una alumna (Pilar), després de l’experiència del curs passat, proposà de fer una nova instal·lació: cobrir un banc del parc amb paper de revistes. La idea em semblà molt bona i tot el grup li va donar suport. Açò va servir per aprofundir en el concepte d’instal·lació i que una instal·lació ha de sorprendre, ens ha de sobrepassar. Així que vaig suggerir no sols empaperar un banc, sinó tota la plaça: tots els bancs, els arbres, parets,...Fer del parc un lloc de lectura. Deixaríem als bancs llibres per llegir-los o emportar-se’ls. Deixar la instal·lació tota una setmana i veure com anava transformant-se.
Durant un matí empaperarem el parc i omplirem els bancs de llibres donats pels alumnes. La resposta de la gent per la vesprada fou molt gratificant, doncs es parava a llegir i alguns s’emportaven el llibre. Fins i tot, una persona deixà una nota felicitant-nos per animar d’aquesta manera el barri. Tot fou  meravellós fins que al sendemà aparegué un policia local preguntant pel permís per fer allò, que un veí havia protestat i que si no teníem permís, havia que retirar-ho en una hora o ens multaria. Com que no en teníem, de permís, vam retirar tota la instal·lació.
Hi ha persones que els molesta la cultura, l’art. No entenen que un grup puga divertir-se sense fer mal, no entenen que donar llibres siga una acció voluntària. Sols entenen l’amargura, la rancúnia, el protestar per molestar, ...Com deia aquell: Hay gente pa to.
Indudablement tot el grup ja està preparant una nova instal·lació per a fi de curs. Amb permisos, clar.




INSTAL·LACIÓ ARTÍSTICA (1): MIL GRUES



És possible que un grup de persones grans aficionades a la pintura sense altre objectiu que pintar un quadre bonico i ben realista, s’interesse per l’art contemporani? Aquesta pregunta es va convertir en un repte davant del meu grup de dibuix i pintura, que cada dijous de 10 a 13 vénen a l’escola a aprendre a dibuixar i pintar. Un grup majoritàriament de dones, mestresses,  amb la vida més o menys resolta; un poc ja de tornada, després de haver-hi criat els fills i algunes tornant altra vegada a encarregar-se dels néts.
Un repte divertit i un poc perillós per si en veure’s cara a cara amb obres d’art contemporani, feien una espantada. Cal dir que fins ara ha estat una experiència meravellosa i crec que molt enriquidora. Ara estem en un punt d’acció artística: instal·lacions, performance, art dadà, ...Així que a finals del curs passat (2013-14), els vaig proposar de fer una instal·lació per a acomiadar el curs, rememorant la història de Sadako Sasaki i les mil grues. Hi havia que fer mil grues de paper per penjar-les del passadís d’entrada al centre.
No sols tot el grup s’hi va implicar, sinó que altres grups s’afegiren al projecte i al final van fer més de mil grues. La penjada fou espectacular i tothom va gaudir de la instal·lació. I el més important, experimentar què era allò d’una instal·lació artística.