Le rayon vert

Aquarel·la sobre paper Guarro de gra fi, de 43 x 70 cm presentada al concurs convocat per la casa Winsor & Newton

I seguim amb l'art al carrer

Per finalitzar el curs ens hem atrevit amb el grafiti. Vam tenir una xarrada molt interessant amb la grafitera la Nena Wapa Wapa i després d'una visita al poble castellonenc de Fanzara, famós pels seus grafitis, estàvem més que preparats per portar a terme l'actuació.
La idea era, amb plantilles, fer diferents siluetes de gats a la paret del centre amb diferents colors. Per què gats? Perquè són animals ja urbans, però rodamóns i d'esperit lliure. I de colors, fent homenatge a la diversitat. Què en penseu?
Ací unes fotos de l'acció.

Final exposició

Ja acabada l'exposició, i ja desmuntada deixe unes fotos del dia de la inauguració i uns vídeos abans de la mateixa. Ha estat una bona experiència.

Exposició de pintura

Després d'un any de treball, presente al Centre Cultural Rambleta, una exposició de pintura amb el nom Ignomínia. Una reflexió al voltant de les conseqüències que una conversa, una reunió, una decisió política pot produir sense a vegades ser conscients d'això. I també, com una sobreestimulació d'imatges pot arribar a fer-nos insensibles a autèntics horrors.
Ací us deixe el cartell de l'exposició.
El 27 d'abril s'inaugura.

Reivindicació de la indumentària tradicional valenciana

Avui fent classe amb la indumentària tradicional valenciana. Cal reivindicar-la i fer-la nostra. No es pot deixar tota aquesta tradició en mans de gent que talla carrers impunement, que fan de les voreres un circuit de pólvora i del soroll indiscriminat, el seu emblema. Per unes falles més amables i respectuoses. 

8 de març

Feia temps que amb els i les alumnes no organitzava alguna cosa al voltant del 8 de març.

Aquest any i un poc seguint amb la idea de realitzar amb les i els alumnes muntatges, instal·lacions... vaig proposar aquest muntatge en el qual, com sempre, partint d’una idea, una reflexió sobre aquesta data, tot el centre podia participar-hi amb un o més dibuixos amb cares de dones. I amb la frase Sóc una dona en tots aquells idiomes possibles que poden parlar els i les alumnes del col·legi, centrar la idea en el fet de ser dona, no sols dona treballadora.

La resposta ha estat massiva, interessant i, com podeu veure a les fotos, “molt artística”. Esperem que aquesta vegada cap mà negra ens faça retirar el muntatge.

De nou, la mà negra.

El dia 17 de desembre volia, amb el meu grup de dibuix i pintura, portar a terme una acció artística coneguda com Knitting urban amb motiu de la cimera a Paris sobre el canvi climàtic. I també de nou, ens han impedit que férem ús de l'espai públic. Ací us deixe la carta que he enviat al senyor alcalde, on conte, més o menys, com va succeir tot. També us deixe unes fotos de l’abans i del després de la trucada.

És llarga, però val la pena llegir-la.

València, 21 de desembre de 2015.

Sr. Alcalde Joan Ribó Canut,

En primer lloc em presente, sóc Enric Chulvi Roselló, professor del CFPA “Sant Marcel·lí” i entre altres activitats, done un curs formatiu de dibuix i pintura per a adults.

Curs rere curs, intente que un grup de persones entre 30 i 75 anys, amb inquietuds artístiques valoren l’art en general i també l’art que es fa ací a la ciutat. No sols aprenen unes tècniques pictòriques, sinó que intente sensibilitzar-los pel que significa l’art contemporani. A part de dibuixar i pintar, organitze eixides a exposicions on allò que es mostra són obres d’art actual, d’avantguarda i que poden resultar difícils d’entendre.

Seguint eixa línia i per implicar l’alumnat en noves formes d’expressió artística, els faig partícips de propostes innovadores per a ells com potser una instal·lació artística, una performance, land art, ... Propostes que si bé els resulta insòlites en un primer moment, després els resulta molt gratificant i enriquidor, i així m’ho fan saber.

Entre altres actuacions, el curs passat van fer una instal·lació a final de curs a la Rambleta sobre una reflexió dels desnonaments amb casetes d’ocell, que fou molt interessant i fins i tot tinguérem una ressenya al periòdic Levante.

Aquest curs, a classe, vam parlar i conèixer el nomenat Knitting urban , un corrent d’art que fa temps ha arrelat en ciutats arreu del món i que fins i tot ací, a València, compta amb un grup de seguidores que fan actuacions per diferents barris de la ciutat. A partir d’aquesta informació vaig proposar una acció similar als arbres que hi ha a la placeta de l’escola amb motiu de la cimera que s’ha fet a Paris sobre el canvi climàtic a desembre i fer una xicoteta contribució envoltant els arbres amb teixits de llana.

Just fa un any que férem una instal·lació al mateix parc amb periòdics i  llibres, folrant tot el mobiliari del parc amb diaris i deixant als bancs llibres donats pels alumnes, a l’abast dels veïns que podien agafar-los i emportar-se’ls. Els veïns van quedar molt gratament sorpresos; tots menys un. L’endemà aparegué un policia local que per una denúncia d’un veí, ens demanava el permís de l’ajuntament o en el seu defecte la sol·licitud d’autorització. Com que no la teníem i per evitar la multa van desfer la instal·lació, sense entendre quin mal fèiem a aquesta persona, l’oferir de manera gratuïta, llibres. Per a que no passara el mateix, al mes d’octubre d’aquest any, vaig sol·licitat el permís per portar a terme l’acció de knitting al parc. I com que aquesta sol·licitud anava aparellada amb altra per fer una exposició de fotografia al  mes de juny a la Rambleta i que aquesta va ser concedida  la setmana següent, pensàvem que la nostra seguia el seu curs i no presentava cap problema. Així que al mes de novembre començàrem a preparar els teixits de llana –fins i tot férem un taller de punt- i que no sols el grup de dibuix i pintura es va implicar, sinó altres grups del col·legi. Portar a terme una actuació com eixa no es pot preparar d’un dia per a un altre.

El dia 17 de desembre a les 10 del matí tot el grup puntual començà a fer el muntatge, envoltant els arbres amb els teixits de llana, de manera que al finalitzar, al voltant de les 12, la placeta presentava un aspecte acolorit, divertit, amable, ... qualsevol que passava, quedava molt sorprès de la imatge que oferia el conjunt. I que entenia el muntatge gràcies a uns fulls que penjàrem explicant el motiu. Després quedàrem per dinar tots junts.

A les 13.10 hores exactament, vaig rebre una trucada de l’ajuntament i un administratiu em comunicava que em denegàvem el permís. No ho podia creure. Era impossible que casualment una hora després d’acabar el muntatge, la secretària de la Cap de servici d’ocupació del domini públic municipal, la senyoreta Maria Montoro Pons havia decidit comunicar-me la no autorització, adduint una ordenança municipal de Parcs i Jardins aprovada el 29 de novembre del 2002 que prohibix taxativament qualsevol manipulació, lligat i instal·lació d’elements sobre arbres i plantes per protecció vegetal.

Pot imaginar-se senyor Ribó com van rebre tot el grup, aquesta notícia? Incredulitat, indignació, impotència, mal humor, ... Molts van pensar que de nou, algú ens havia tornat a denunciar i d’ací la trucada de telèfon. Pot haver-hi alguna persona que tinga tant de poder a l’Ajuntament?

No enteníem que si al Nadal, a les palmeres de la plaça de l’Ajuntament s’hi posen bombetes i llums, per què nosaltres no podíem posar uns teixits de llana que fan menys mal i damunt protegeixen?

Van sorgir molts dubtes, moltes preguntes i per això em dirigiscs a vostè per a què m’explique què és el que ha passat. Si l’Ajuntament, els casals fallers i altres col·lectius poden usar els arbres, per què nosaltres amb un interès artístic, amb cura de l’entorn no podem fer-ho. Per què no ha fet la Cap de servici d’ocupació del domini públic municipal una excepció a l’ordenança com ho fa en altres casos? I per què es resol la sol·licitud el mateix dia del muntatge sense tenir en compte tot el treball que s’ha portat a terme?

He d’anotar que després de dinar amb tot el grup i amb tot el dolor del món vam desmuntar tota la instal·lació dels arbres. I que aquells veïns que ens havien felicitat pel muntatge, quedaven bocabadats a l’assabentar-se del que havia passat.

Tots esperem una resposta ràpida i aclaridora. Gràcies de bestreta.

El professor de dibuix i pintura.