Setmana a Sicília

Una setmana per veure un trosset de Sicília. Dos cases rurals fantàstiques, una al sud, l'altra al nord-oest. Ragusa i Trapani de referència. Temples grecs i el barroc més espectacular. Una gastronomia de pecat -ai, la cassata siciliana!- Carreteres dignes d'una de les seqüeles de Fast&Furious. I sobretot l'amabilitat de la gent.

Piazza Duomo. Ragusa

Porta dei Giardini iblei. Ragusa

Temple d'Hera. Agrigento

Temple de la Concòrdia. Agrigento

Temple de Segesta

Campanile Duomo d'Erice

Pati de l'ajuntament de Marsala 

7a troballa: un tros de fusta

Encara bufa vent de llevant, així que hem decidit anar a una platja de Migjorn, en concret És Còdol Foradat. És aquesta un racó on es barregen grans còdols ( o roques) foradats pel mar amb l'arena de la platja. Allí he trobat en companyia d'unes canyes, aquest tros de fusta d'uns 15 cm de grandària. Porta clavats unes tatxes que el temps i l'aigua han rovellat, deixant un rastre marró en la pròpia fusta.

El tacte suau i els colors aquarel·lats del rovell, fan d'aquest tros, un objecte molt atractiu. He pensat que formarà part d'alguna obra meua en un futur. al vegada encete una línia d'obres relacionades amb l'illa.

La fusta

La col·lecció de troballes

El quadern

6a troballa: una maroma

Avui ha fet una llevantada, per la qual cosa la platja estava molt marejada, amb grosses onades que ha estat quasi impossible fer-se un bany. Per altra banda aquest vent llevantí ha portat a la platja una maroma d'uns cinc o sis metres. semblava una serp marina mig morta a la vora del mar. Però el que més cridava l'atenció era el color: un blau cobalt clar, intens i viu; molt brillant pel contrast amb l'arena groguenca. Sense dubte una maroma moderna feta de polietilè o poliamida o polièster; res a veure amb les maromes fetes de cànem o sisal que la sal i l'aigua arrodonien i li donaven eixe aspecte tan agradable i bonic. Ara, potser, són més lleugeres, més resistents, però no és el mateix. Així és senyor Macario, ja res és el que era. Corre que corre, velocitat ... És què està boja la humanitat?

5a troballa: un rasclet

De nou a la platja de Llevant, he trobat, mig soterrat en l'arena, un rasclet de joguina. Algun infant sense dubte, l'ha oblidat. Segurament els seus pares no l'han trobat a faltar quan han recollit totes les joguines del xiquet o la xiqueta. En tenen tants, de joguines! A pesar de les crisis, de temps de moderació en despeses, quan es tracta d'un nen encara estem instal·lats en la societat de l'abundància i hi ha una tendència a soterrar a la criatura en un munt de joguines com aquesta, soterrada en l'arena.

4a troballa: Land art

A vora del mar, prop on cada dia ens col·loquem per fer-nos el bany, hi ha un munt de roques que arriben fins la mar; roques obscures que quan vas passejant, t'obliguen a rodejar-les i posar els peus en l'aigua.

En un racó de les roques, algú ha muntat cinc pedres de grandària considerable fent una columna. Em recorda les pedres que a la muntanya assenyalen un camí. També sembla un xicotet tòtem. És clar que no és així, simplement algú, de manera desinteressada ha fet l'esforç d'amuntegar pedres. Quin sentit més arrelat a les persones, el voler organitzar, reordenar la natura! Trastocar l'espai i fer-lo nostre. I si a més cerquem que tot allò produïsca una reflexió, una emoció sense danyar l'entorn, ... Land art.

3a troballa: l'oliverda

De camí a la platja de llevant, entremig d'un savinar, m'he trobat a l'inici de la sendera de fusta que et du al mar des de l'aparcament, l'oliverda.

Més menuda, amb fulles més crasses, però semblant a la que hi ha a Beniaia. M'ha recordat els finals d'estiu al poble. Allí floreix tard i com deia Joan Pellicer en un dels seus llibres de botànica: "l'últim or de l'estiu". Ací veig que ja ha florit. Un lligam entre dos terres que estime.

2a troballa: unes petxines

Fent una passejada per la platja, en aquest cas, la de Llevant, és fàcil trobar petxines: grans, menudes, senceres, arrodonides i fetes miquetes. Petxines de diferents formes i colors. Són les deixalles d'aquestos mol·luscs bivalves al morir.
I nosaltres, què deixem? Quitrà, cement, ferro, vidres i plàstic.