MICRO-RELAT 4. Capella de sa Tanca Vella

En fa mandra sortir. Ai sinó fos que hi ha que alimentar-se. Bé ja quasi és de nit. S'està tan bé a sa Tanca, senzilla, austera, però confortable. Bo, anem-hi a per eixa jovenalla italiana, que seran molt mediterranis, però tenen una sang insípida del tot. Quins temps de merda!

Capella de sa Tanca Vella a Sant Francesc, primera església de l'illa datada al segle XIV

MICRO-RELAT 3. Església de Sant Ferran de ses Roques

- Al·lotes, la veritat és que n'estic, de molt farta.

- Vinga que no és per a tant. Aguanta un poc més. Total ja portem un grapat de temps esperant ...

- Ja, quasi segle i mig ... Ai! És que tot el dia amb els braços estesos esperant una abraçada i res.

- La veritat que n'és, de cansat.

- I desmoralitzador.

- Chicas, silencio que viene gente. Atentas.

- Redéu l'estirada del mig ... ja callem.

- ...i rai! Foto i ni adéu. Ningú se n'adona que estem aquí esperant una abraçada? Mira que són surots. 

- Saps que et dic? Me'n vaig. S'ha acabat!

- Doncs sí, t'acompanyi.

- Pero chicas ¿Dónde vais? ¡Esperaros que yo también me voy!

- Hala que s'ha acabat! A  fer punyetes volaoret, ja està bé d'estar aquí com tres estaquirots esperant un mínim d'afalacs, braços en creu.

Església de Sant Ferran de ses Roques començada a construir el 1853.

MICRO-RELAT 2. Far del Cap de Barbaria

Ingrid i Ahmed somriuen mentre amb carbó dibuixen un cor amb les seues inicials a la paret blanca i esmorteïda del far.

- Vinga que cal plegar! Anem-hi!

La Marina i la Raquel van reunint la canalla de l'escoleta. Que de pesades eren aquestes excursions al far. I quina mania la dels pares voler venir aquí, aquest lloc tan desolat.

- Vinga, vinga que es fa tard.

Far del Cap de Barbaria, el punt més al sud de Formentera i de les Illes Balears i el més proper a les costes africanes

MICRO-RELAT 1. Església de Sant Francesc Xavier

A la porta de l'església, la jove donzella -honesta, eixerida i encoratjada pel seu amor- demana, espasa en mà, la llibertat del jovencell drac que maltractat viu esclau a l'església, pres del maligne príncep de l'illa. Després d'una cruenta lluita, drac i donzella fan camí cap a sa Dragonera.

Església de San Francesc a la plaça de Sa Constitució

FORMENTERA 2013

De nou preparant el viatge a Formentera. Mil i una andròmina per "ikeatjar" la caseta, llibres, llibretes, quaderns, aquarel·les, tintes, pinzells, música, ... De nou preparant-nos per gaudir d'aquesta illa, que ja no cal afegir cap adjectiu.

Enguany la proposta artística serà una sèrie de micro-relats al voltant d'esglésies, fars i altres monuments de l'illa. Hi haurà un dibuix i un micro-relat. I a proposta d'un reduït però selecte grup de seguidors d'aquestes formenteres, la proposta inclou un "toma y daca". No sols donar l'opinió sinó contestar amb una altra creació. Queda feta la invitació. Bon estiu.

La Sènior Band de Sant Marcel•lí

Ja fa més de sis mesos que Ximo, el meu profe de flauta, em proposà formar part d’un projecte de l’Escola de Música del barri de Sant Marcel·lí, formar part d’una banda de sèniors. Vaig dir que sí immediatament. Formar part d’un grup de característiques similars en quant a coneixement de la música i amb moltes ganes de compartir l’experiència de formar una banda era una idea fantàstica. Des d’aleshores hem compartit assaigs i tot allò que comporta: muntar una peça de música des de la primera lectura fins a ser eixa idea que més o menys volia el director. L’estrena a un escenari amb els nervis de la primera actuació. Preparar-se per actuar amb companyia d’altres bandes sèniors i l’actuació fins ara de fi de curs. No cal dir l’enriquidor que ha estat tot el procés. I quant agraït que estic a Ximo i als companys i companyes de la banda que continuen amb la mateixa il·lusió del primer dia.

Ací teniu una foto del grup, un dibuix d’un assaig i un breu vídeo de l’última actuació.