El
dia 17 de desembre volia, amb el meu grup de dibuix i pintura, portar a terme
una acció artística coneguda com Knitting urban amb motiu de la cimera a Paris sobre el
canvi climàtic. I també de nou, ens han impedit que férem ús de l'espai públic. Ací us deixe la carta que he enviat al senyor alcalde, on conte, més
o menys, com va succeir tot. També us deixe unes fotos de l’abans i del
després de la trucada.
És llarga, però val la pena llegir-la.
València, 21 de
desembre de 2015.
Sr. Alcalde Joan Ribó
Canut,
En primer lloc em
presente, sóc Enric Chulvi Roselló, professor del CFPA “Sant Marcel·lí” i entre
altres activitats, done un curs formatiu de dibuix i pintura per a adults.
Curs rere curs, intente
que un grup de persones entre 30 i 75 anys, amb inquietuds artístiques valoren
l’art en general i també l’art que es fa ací a la ciutat. No sols aprenen unes
tècniques pictòriques, sinó que intente sensibilitzar-los pel que significa
l’art contemporani. A part de dibuixar i pintar, organitze eixides a
exposicions on allò que es mostra són obres d’art actual, d’avantguarda i que
poden resultar difícils d’entendre.
Seguint eixa línia i
per implicar l’alumnat en noves formes d’expressió artística, els faig partícips
de propostes innovadores per a ells com potser una instal·lació artística, una
performance, land art, ... Propostes
que si bé els resulta insòlites en un primer moment, després els resulta molt
gratificant i enriquidor, i així m’ho fan saber.
Entre altres
actuacions, el curs passat van fer una instal·lació a final de curs a la
Rambleta sobre una reflexió dels desnonaments amb casetes d’ocell, que fou molt
interessant i fins i tot tinguérem una ressenya al periòdic Levante.
Aquest curs, a classe,
vam parlar i conèixer el nomenat Knitting
urban , un corrent d’art que fa temps ha arrelat en ciutats arreu del món i
que fins i tot ací, a València, compta amb un grup de seguidores que fan
actuacions per diferents barris de la ciutat. A partir d’aquesta informació
vaig proposar una acció similar als arbres que hi ha a la placeta de l’escola
amb motiu de la cimera que s’ha fet a Paris sobre el canvi climàtic a desembre
i fer una xicoteta contribució envoltant els arbres amb teixits de llana.
Just fa un any que
férem una instal·lació al mateix parc amb periòdics i llibres, folrant tot el mobiliari del parc
amb diaris i deixant als bancs llibres donats pels alumnes, a l’abast dels
veïns que podien agafar-los i emportar-se’ls. Els veïns van quedar molt
gratament sorpresos; tots menys un. L’endemà aparegué un policia local que per
una denúncia d’un veí, ens demanava el permís de l’ajuntament o en el seu
defecte la sol·licitud d’autorització. Com que no la teníem i per evitar la
multa van desfer la instal·lació, sense entendre quin mal fèiem a aquesta
persona, l’oferir de manera gratuïta, llibres. Per a que no passara el mateix,
al mes d’octubre d’aquest any, vaig sol·licitat el permís per portar a terme
l’acció de knitting al parc. I com
que aquesta sol·licitud anava aparellada amb altra per fer una exposició de
fotografia al mes de juny a la Rambleta
i que aquesta va ser concedida la
setmana següent, pensàvem que la nostra seguia el seu curs i no presentava cap
problema. Així que al mes de novembre començàrem a preparar els teixits de
llana –fins i tot férem un taller de punt- i que no sols el grup de dibuix i
pintura es va implicar, sinó altres grups del col·legi. Portar a terme una
actuació com eixa no es pot preparar d’un dia per a un altre.
El dia 17 de desembre a
les 10 del matí tot el grup puntual començà a fer el muntatge, envoltant els
arbres amb els teixits de llana, de manera que al finalitzar, al voltant de les
12, la placeta presentava un aspecte acolorit, divertit, amable, ... qualsevol
que passava, quedava molt sorprès de la imatge que oferia el conjunt. I que
entenia el muntatge gràcies a uns fulls que penjàrem explicant el motiu.
Després quedàrem per dinar tots junts.
A les 13.10 hores
exactament, vaig rebre una trucada de l’ajuntament i un administratiu em
comunicava que em denegàvem el permís. No ho podia creure. Era impossible que
casualment una hora després d’acabar el muntatge, la secretària de la Cap de
servici d’ocupació del domini públic municipal, la senyoreta Maria Montoro Pons
havia decidit comunicar-me la no autorització, adduint una ordenança municipal
de Parcs i Jardins aprovada el 29 de novembre del 2002 que prohibix
taxativament qualsevol manipulació, lligat i instal·lació d’elements sobre
arbres i plantes per protecció vegetal.
Pot imaginar-se senyor
Ribó com van rebre tot el grup, aquesta notícia? Incredulitat, indignació,
impotència, mal humor, ... Molts van pensar que de nou, algú ens havia tornat a
denunciar i d’ací la trucada de telèfon. Pot haver-hi alguna persona que tinga
tant de poder a l’Ajuntament?
No enteníem que si al
Nadal, a les palmeres de la plaça de l’Ajuntament s’hi posen bombetes i llums,
per què nosaltres no podíem posar uns teixits de llana que fan menys mal i
damunt protegeixen?
Van sorgir molts
dubtes, moltes preguntes i per això em dirigiscs a vostè per a què m’explique
què és el que ha passat. Si l’Ajuntament, els casals fallers i altres
col·lectius poden usar els arbres, per què nosaltres amb un interès artístic,
amb cura de l’entorn no podem fer-ho. Per què no ha fet la Cap de servici
d’ocupació del domini públic municipal una excepció a l’ordenança com ho fa en
altres casos? I per què es resol la sol·licitud el mateix dia del muntatge sense
tenir en compte tot el treball que s’ha portat a terme?
He d’anotar que després
de dinar amb tot el grup i amb tot el dolor del món vam desmuntar tota la
instal·lació dels arbres. I que aquells veïns que ens havien felicitat pel
muntatge, quedaven bocabadats a l’assabentar-se del que havia passat.
Tots esperem una
resposta ràpida i aclaridora. Gràcies de bestreta.
El professor de
dibuix i pintura.
