Proposta de títol

No sé si us haveu adonat que en cada entrada hi havia un quadre amb un títol molt especial. Si junteu tots els títols, apareix aquest poema:

Arribar a port i morir,

No suportava més el fulgor del teu cabell.

Deixí que la tenebra em devorara.

Ple de nit, no em trobaràs en cap lloc.

Seré la bestiola amagada al cau,

la imatge incòmoda.

Un mort cobert de sorra.

Proposeu un títol per a aquest poema.

Gracis, com diuen ací, per la col·laboració. Fins prompte.

Un mort cobert de sorra

Anit vam anar a sopar a Ca na Joana, un restaurant magnífic a la capital de l’illa, i de fons tenien música de jazz. De sobte escolte una versió meravellosa de Girl of my dreams en clau de jazz que em portà ràpidament a la memòria una pel·lícula dels anys 80 difícil de classificar: de misteri, policíaca, sobrenatural ...i que transcorre a la ciutat de Nova Orleans. Segur que l’heu vista. Quina pel·lícula és?

Fins ací el darrer enigma. Aquesta nit i última a l’illa us demanaré una cosa per acabar amb les entrades. Sort.

La imatge incòmoda

Quan volem fer una passejada a prop de casa sense tenir que agafar el cotxe, solem anar a l’Estany Pudent. És una llacuna interior d’uns 3.5 Km2. 

Actualment no fa mala olor com antigament, gràcies a una séquia que unix la llacuna amb el mar. Caminar a vora de la llacuna és un plaer, passeges per un caminet de terra entre plantes autòctones i acompanyat d’unes aus que van delatant la teua presència i s’avisen entre elles amb uns crits aguts i curts. Són molt simpàtiques amb les seues llargues potes roges.

Sabeu el seu nom?

Seré la bestiola amagada al cau

Sempre que venim a l’illa, una visita obligada és la llibreria que hi ha al carrer Jaume I, on tenen llibres sobre Formentera. D’allí hem comprat alguna novel·la, estudis de població, de botànica, de poetes formenterencs i eivissencs, i uns àlbums de dibuixos d’una italiana sobre l’illa.

Aquest capvespre hem anat al far de la Mola i en el bar Codice Luna que hi ha al front, amb una beguda i el mar al davant, he llegit alguns poemes de Formentera, entre ells un sonet que parla de l’illa i d’un color que domina tot l’entorn. Podeu adivinar quin poema és?

Ple de nit, no em trobaràs en cap lloc

Parlar de Formentere i cine, immediatament recordem la pel·lícula Lucía y el sexo. En ella es fa un recorregut per tota l’illa: el far des Cap de Barbària, la Cova Foradada, els banys de fang cendrós i insalubres en s’Espalmador, la platja de Migjorn, el Blue Bar on els protagonistes es mengen una paella. Però no he trobat en cap lloc referència a la casa on viu Lucía i els amics, una casa que vaig reconèixer en veure la pel·lícula. Era i és una menuda casa que forma part d’un restaurant. L’enigma: quin restaurant és? Sé que la resposta és més difícil que l’habitual, axí que he pensat en fer un joc d’espies. La solució hi estarà en la carta manuscrita que us deixe ací. Us done la clau per descobrir-ho. Com aneu d’espionatge i cartes xifrades?

2-6-7/3-1-2//4-2-1/4-3-8/4-7-3/5-4-2//5-7-4/6-1-1//6-3-1/6-9-2/7-4-4///

Deixí que la tenebra em devorara

A s’horabaixa hem visitat el sepulcre megalític més important i interessant de l’illa: Ca na Costa. Impressiona aquest monument datat entre 1900 - 1600 aC. Observe el passadís que dóna accés a la cambra mortuòria i recorde la famosa ària d’aquella òpera tan tràgica que segons em conta Lluís és una peça molt important al llibre que acaba de llegir d’un escriptor valencià - que escriu en castellà - I que a més de ser la seua última novel·la, porta com a títol el nom de l’ària.
De quina òpera es tracta.?

2a pista i ací les respostes

Per a què pugueu fer la sesta, us done la pista de la cançó. Aquesta cançó la canta la famossísima rossa a la pel·lícula El Millonario i la rossa afincada en Espanya té nom de gemma. Ademés teniu una paraula del títol en el quadre. Sort. La resposta en aquesta entrada.

No suportava més el fulgor del teu cabell

Si a Formentera trobem racons i llocs on la pau et traspua, també trobes el soroll penós de la gent pija (no trobe a la nostra llengua una paraula sinònima de pijo que clave tot el que significa) 

Passejant per la plaça de Sa Constitució de Sant Francesc Xavier pots trobar-te amb una mare i les seues filles, rossíssimes i d’ulls blavosos, envoltades de frivolitat, tonteria i estupidesa - és conditio sine qua non ser ros i d’ulls blaus per ser pijo?- amb una veu engolada que et fa posar la pell de gallina. Aquesta imatge em portà a la ment una cançó que l’he escoltada a dos rossíssimes, una molt famosa i internacional i l’altra no tant famosa i afincada a Espanya. La cançó és un cant a la frivolitat i resulta curiós que si bé el títol és el mateix tant en castellà -traduït clar- com en anglés, la lletra és totalment diferent, en castellà encara és més frívola i pija, en ella comenta que a vegades està tant trista que no li apeteix ni menjar caviar. De tan absurda resulta tràgica i terrible i com diria la pija oficial, la meua estimada Tamara F. -Tamy per a les amigues-: Es tan agobiante vivir con un premio nobel, no sé, tan culto... no sé...¿ y si metes la pata? ... uffff Pero luego es súper cool, súper pero súper educado ... o sea ...así como total......Quina perla de xica! Bo sabeu quina cançó és?

Pista primera entrada: la cançó a la que faig referència pertany a un disc de Maria del Mar Bonet editat a l’any 1995. L’autor de la lletra és un poeta turc.

Arribar a port i morir

Vesprada, passeig pel port de La Savina. L’aigua cristal·lina acarona de manera vellutada cada roca, quasi de la mateixa manera, sorgeix al cap la meravellosa cançó de la Bonet, aquella que parla de terres que obrin fronteres; que oportuna la cançó avui. Gràcies Marieta per fer-nos conéixer poetes d’altres terres del Mediterrani.
Quina cançó? Quin poeta?

Dades tècniques de les obres

Totes les obres van sobre paper d’aquarel·la Winsor&Newton, de 300g/m2, gra fi i de 10X15 cm. Les aquarel·les són de la marca Van Gogh i els acrílics, A&RAX.

Per fi, ja a Formentera

Sobreposats del terrible record de l’estiu passat, ja per fi instal·lats a la caseta de l’Eugenio.
Com cada any, cercava un tema per fer les entrades diàries al bloc. Enguany li he donat moltes voltes perquè estava bloquejat, i en això estava quan, com si foren dos genets creuant el desert de la imaginació, aparegueren Ricardo Miguel Gil Romaguera i Presen -Presentación de la Virgen en el Templo, volia dir- Aquestes dues persones han estat molt importants en la meua joventut: amb Ricardo comencí a pintar els primers quadres i amb Presen, a fer de mestre de persones adultes al meu poble (mare quantes coses viscudes en aquells temps) Aquestes personetes fa poc que he tornat a recuperar, gràcies a les xarxes socials. Tot açò ve perquè agafaré de cadascú una cosa per fer les entrades.
De Ricardo -Ricardomiguelgilromaguera- el motiu i tècnica dels quadrets. Intentaré inspirar-me en els seus fantàstics quadres i la seua forma de pintar: eixa mescla d’abstracció i un mirall de realitat. La força de la pinzellada i la delicadesa d’una veladura o un sorprenent esgrafiat. Eixos títols carregats de poesia. Ho intentaré. Per cert Ricardito em deus el catàleg de la teua exposició.
De Presen, el motiu literari. Presen és una gran lectora i sé que li encanta la novel·la policíaca: investigar, fer hipòtesis, arribar a la coclusió ... Bé, Presen i la resta del personal que em seguiu, en cada entrada hi haurà una referència a una cançó, un llibre, una pel·lícula, etc. Referència que teniu que adivinar. No cal dir que qui més encerts faça, rebrà un premi.
Espere que passeu una bona estona amb la pintura i el joc i que no sigueu gossangos i feu algun comentari.
A partir de demà, la primera entrada.
Besets.