S/T. Anna Ametller

Per acabar, una artista catalana que fa temps viu i treballa a Formentera. Les seues obres es composen amb materials que ella troba quan passeja per l’illa. Per això m’agradat tant i l’he triada entre altres artistes de l’illa.

Si entreu en la seua pàgina: annaametller.com en l’apartat d’art, galeria, gran format , trobareu un quadre que representa un vaixell, amb una vela de filferro i una tira de fusta vertical pintada de blau. Podria passar per una obra meua.

La proposta que faig és ficar-li un títol. Guanya el que més ens agrade. Sols un títol per persona. Done de temps fins les nou de la nit, i com aquesta nit ens hi anem a sopar, a la capi, la decisió serà quan tornem. Tard, sí, però hui és dissabte.

Altres vegades he donat de premi una de les obres que he fet en les entrades, però com que ningú ha fet cap comentari sobre elles, cosa que em preocupa molt, no sé si ès un premi o no, no ho sé. Així que ja veuré que faré 😀😀😀😀😀😘

S/T Paper i tinta sobre paper. 21X15 cm

Sueño de una tarde dominical en la Alameda Central. Diego Rivera. 1948. Mural al fresc.

Diego Rivera va passar un estiu a Mallorca abans que començara la Gran Guerra en 1914, acompanyat per la seua primera dona, la pintora Angelina Beloff  i els artistes, Maria Blanchard i Jacques Lipchitz. I estic segur que van fer una escapadeta a Formentera per tastar les famoses orelletes.

El mural del títol, de grans dimensions, fou un encàrrec per a un hotel situat al parc la Alameda Central. Però prompte va provocar protestes i l’hotel el va tapar durant quasi set anys. Per mostrar-lo de nou al públic, Rivera tingué que canviar una xicoteta inscripció que sosté en un paper, un dels personatges, per una altra. Quina era la inscripció original?

Sensurao. Paper i tinta roja sobre paper. 21X15 cm.

Mishima. Ando Hiroshige. 1833. Gravat.

Hui art japonés: Ando Hiroshige. Parlar del Japó és inevitable parlar de la seua cuina. A Formentera es troba el que és possiblement, el millor restaurant japonés de tot el mediterrani: el Kokoy del xef Hideki Matsuhisa. Ahí queda eso.
Ando Hiroshige fou un mestre del gravat japonés. La sèrie Cinquanta-tres etapes de la ruta de Tōkaidō va representar una de les primeres grans sèries que li donaren fama. El gravat en qüestió, Mishima, 11é etapa de la ruta, porta damunt del segell roig del gravat, no confondre amb el de l’esquerra que és de l’editor, el títol d’aquest gravat. Quin títol és? Si sabeu japonés us serà d’allò més fàcil.

Vicent!! Para el carro que s’hem deixat el sushi al port. Paper i aquarel·la sobre paper.  21X15 cm.

Potsdamer Platz. Ernst L. Kirchner. 1914. Oli sobre llenç

Hui una obra més moderna. Una obra de Kirchner, pintor alemany i fundador del grup Die Brücke. Kirchner fou una persona amb una fràgil salut mental i quan tornà de la 1a Guerra Mundial es traslladà a viure a Davos (Suïssa) Des d’allí fou testimoni de l’ascens del nazisme i com era acusat d’artista degenerat. En 1938 es va suïcidar. És indubtable que si en compte d’anar a Davos, haguera anat a Sant Francesc de Formentera, haguera trobat la pau i tranquil·litat que buscava, i si a més s’haguera fet uns quans colpets de l’herbero eivissenc, segur que haguera viscut més temps.

Bé, anem a l’assumpte, el quadre representa un cantó de la Potsdamer Platz de Berlin, que en aquella època era de les més concorregudes de la ciutat i allí Kirchner, passava hores fent esboços. En aquestos dibuixos anotava amb una paraula, com anomenava les dones que dibuixava i pintava amb un capell de plomes, com les de la pintura. Averiguego la paraula, que diria Xavi Castillo.

Sa Constitució Platz. Paper i tinta sobre paper. 21X15 cm

El martiri de santa Caterina. Lucas Cranach el Vell. Oli sobre taula, 1505.

D’una obra pagana, a una religiosa. Santa Caterina, una santa i màrtir, és una de les santes que més és dubta de la seua exixtència i la major part de la informació són llegendes. Una d’elles diu que era filla de Cotus, governador romà d’Alexandria. I dic jo que ben bé podria haver sigut filla del cònsol Quint Cecili Metel un dels conqueridors romans de les Illes Balears i de les Pitiüses i haver passat la infantesa en una villa romana de l’illa, per què no?
El quadre representa dos moments del martiri de la santa: la destrucció de la roda i el degollament. El botxí porta una curiosa vestimenta amb unes ratlles de colors a un costat. Fixeu-vos en elles (no us deixeu despistar per altres detalls més voluminosos) i digueu-me què simbolitzen aquestes ratlles al vestit.

Santa Caterina 1.9. Paper i tinta sobre paper 21X15 cm.

El naixement de Venus. Sandro Botticelli, entre 1482 i 1485

El quadre pintat al tremp a l’ou sobre llenç, mostra, més que el naixement de la deessa, l’arribada de Venus a una illa, Xipre? Pafos? o Citera? Illes que tradicionalment li les dediquen. I dic jo, per què no Formentera? Jo la situaria a la platja de Llevant, prop de ses Illetes. Ideal per a què la xicona puga baixar sense problemes de la petxina.
El nostre ja amic Botticelli, era molt culte i es documentava amb autors grecoromans de la cultura clàssica per fer les composicions dels quadres. Un d’aquestos autors, conta que la deessa al posar el peu a terra, va fer nàixer el primer roser i per això la nimfa o hora que espera a la deessa a la platja, porta un cinturó en forma de roser i Cloris, a la dreta de Venus, l’envolta de roses.
I ara la pregunta: quin autor clàssic conta aquesta fàbula?
I la meua composició.

 Venus a Formentera. Paper i tinta sobre paper. 21 X 15 cm.