Hi ha una vella creença popular segons la qual les oronetes fan servir aquesta planta per a curar les malaures dels ulls dels seus pollets. D’això ve que el seu infús fos recomanat contra les oftàlmies.
El suc de la planta s’usa, en tocs, contra les berrugues
Les llavors eren emprades com a emmenagog (restablir la regla de les dones) i tingué gran fama d’anafrodisíac, de cohibir els apetits sexuals d’ambós sexes i disminuir la secreció seminal.
S’usa la part aèria de la planta , fulles i tiges. És molt amargant i s’empra per a fet un glopeig que desperta la gana, cinc minuts abans de posar-se a menjar. Té fama, no justificada, d’antiglucosúrica.
És laxant, diürètica i amargant, útil per a combatre l’anorèxia o desgana. Mastegar un tronquet abans dels àpats, excita l’apetit.
Malgrat els elogis dels antics, cal prescriure-la de tot ús intern, a causa de les seves propietats tòxiques. En veterinària s’usa contra el fic dels cavalls (papil·loma que es forma en la pell dels animals de peu redó) i d’això li ve part del nom en llatí.
S’usa l’infús de la planta com a antiespasmòdic en estats nerviosos, com a tònic, i com a estimulant de la gana.
No és una orquídea.
Només s’usa l’arrel, la qual es considera un bon diürètic. Forma part de les anomenades les cinc arrels d’ús molt popular que barrejades formen un diürètic molt eficaç.
Planta verinosa i poc aconsellable per fer-ne ús intern. En l‘antigor fou usada com a diürètica o contra l’àcid ùric, però calgué desistir del seu ús per haver causat seriosos emmetzinaments. En veterinària casolana s’usa a l’exterior per rentar les ùlceres i llagues
De nou a Formentera i de nou, el joc. Cada dia una flor que podeu trobar a l’illa. Tota la informació l’he aconseguida d’un fabulós llibre: Les plantes medicinals baleàriques, del farmacèutic i tambè biòleg Pere Claver Palau i Ferrer (1881 - 1956). Hui comença, quina flor és?
