Nous treballs

Fa temps que no pose cap nova entrada al blog, així que el reprenc per presentar-hi nous treballs. Per una part estic fent una sèrie d'aquarel·les sobre la constitució de 1812, per commemorar el 200é aniversari l'any que ve. Continue amb els juejus, aquesta vegada reinterpretant-los sobre rajoles tobades en cases derrocades -una manera de recuperar un material tan suggerent i interessant con són aquestes rajoles de construcció on el pas del temps ha deixat la seua empremta- i he encetat una nova sèrie sobre els laberints -tema que m'interessa molt- en pedra de pissarra -gràcies Marta i Lisardo pel material- Ja us aniré mostrant alguna cosa.

LLETRAFERIT2

Masos de Capaimona. Al terme de Tollos, afrontant amb la Vall d’Alcalà, es troben els masos de Capaimona, a mig camí entre Beniaia i Tollos.

El conjunt són dos masos i una xicoteta capella de tal vegada una antiga mesquita. Encara es pot admirar l’important que foren, i veure restes d’un aljub i potser un molí d’oli o restes de petroglif. Però el que envolta aquestos masos és un silenci pertorbador, probablement per la història dels últims pobladors: Es conta que hi vivia una família formada pel pare, el tio Sebastià, la seua dona que va morir segons diuen per la mala vida que li donava i els seus dos fills, el major –que va fugir quan pogué- i la menuda, que mai va eixir dels masos i que no podent suportar el seu pare, es va penjar d’una biga de la casa. Aquest suïcidi encara el recorden, la gent major.

Hi ha també prop del primer mas una figuera centenària, enorme, que fa uns hiverns una de les seues branques es va trencar i morta jeu al seu costat. Era inevitable pensar amb la mort, la terrible pèrdua de les coses i així sorgeix Lletraferit.

Sobre la branca morta de la figuera, amb colors de l’arc de Sant Martí, com un tatuatge, fragments de versos sobre la mort. Versos de sis poetes. Endevina de qui. Comencem:

“Mira’m els ulls i oblida el cos feixuc,

la cambra closa, els grans silencis;

de tot això sóc ric, i de més coses.”

“Sol als cims.

I neu.

Ni una remor de fulles tremoloses;

ni el poema del mar, nuesa freda

dels marbres d’ulls tancats.”

“A tu, qui

siguis, t’invito

a trobar les coses amb

la transcendental bellesa,

com jo les trobo, i tindràs el

poema”

“Ja per la mort no em calen torsimanys,

és vida amunt que torna el meu camí;

si el que he après no fruitarà per mi,

el que he viscut no es comptarà per anys”

“No donaré detalls.

Si em miren les ferides

sabran quin és el dany”

“Això és la joia: ser ocell, creuar

un cel on la tempesta deixà una pau intensa.

I això és la mort: tancar els ulls, escoltar

el silenci de quan la música comença.”

Lletraferit

Ferit de temps,

cos mortal.

Ferit de paraules,

cos immortal.

Neu a Beniaia

Amb l'arribada de la setmana dels barbuts, el fred i la neu també s'han deixat caure per Beniaia. Avui diumenge ha caigut una lleugera nevada que ha enfarinat arbres, camins i teulades. Així que de moment les accions artístiques queden a l'espera de millor temps. El que sí que es va a preparar al llogaret és una fogata i porrat en honor de sant Blai el primer dissabte de febrer. Hi haurà a més del porrat, mistela, bunyols, coca, rosquetes i galetes beneïdes. I molta bona energia. Que el gloriós Blaiaet tinga cura de les nostres goles.

Lletraferit

Ja estic preparant una nova acció a Beniaia. Lletraferit. Ja us contaré més coses

TRONC ROENT 1

Ubicació: N 38º 46,8233' / W 0º 16,325'
Per arribar cal agafar un camí quasi esborrat que comença a una corba que es troba a uns 200 m.de la plaça de la Constitució de Beniaia per la carretera que du a Alcalà de la Jovada. El caminet que descendeix entre romer, timó, estepa, panical, ... passa paral·lel al barranc de la Gleda, són uns 750 m. Un passeig.

TRONC ROENT 3

De tornada fes l'última ullada ...

TRONC ROENT 2

Un joc: Què hi ha escrit a la pedra? Quins colors podeu trobar-hi? Deixa la teua opinió.