Alosa 10 i última

Aigua dolça que brolla prop de l'estany Pudent.
Llum embogida que reverbera a sa cova Foradada.
Ombra sedosa de Na Blanca d'en Mestre.
Sal rosada que floreix a ses Salines
Açò i més eres estimat, estimada ALOSA.

Alosa 9

Un dels teus jocs particulars
és vorejar els illots des Freus:
En Caragoler, des Penjats, ses illes Negres,
sa Torreta, Casteví, s'Alga, i el preferit,
l'illa d'en Pou
on amb rialles saludes el seu vigilant,
sempre seriós,
sempre immòbil.

Alosa 8

Pel camí vell de la Mola
camines, voles, reptes
fins a arribar a Na Blanca d'en Mestre.
Majestuosa i gegantina. Envoltada
amb un mantell de vellut verd
regna, aèria, sobre el camp.
Allí en les hores tèrboles de calitja
reposes acaronada entre les mans infinites
d'aquesta figuera.

Alosa 7

Quan una llum zenital
t'ultrapassa l'ànima, Alosa,
sents un murmuri de bruixes
i com una sargantana obscenament verda
corres a Sa cova Foradada,
un lloc on la màgia i el misteri
reverbera en cada pedra.
Allí trobes la pau
mentre les ombres devoren
cada racó.

Alosa 6

Lacertae aestimata.
li dius a la sargantana juganera.
ardea cinera dilectus.
saludes l'esvelt agró.
Calystegia soldanella dulcis.
mentres revoles per les seues campanetes.

Encara, Alosa, parles la llengua
dels teus pares.
Prompte parlaràs la llengua d'aquí,
també filla dels teus pares.

Alosa 5

Algunes vesprades
quan l'enyorança d'altres terres
teixeix una xarxa
de malenconia, i t'angoixa,
véns aquí, a ses Salines
i el rosat dels diamants de sal
et sadollen d'eternitat.

Alosa 4

T'agrada nadar.
Eres sobretot una criatura marítima.
El teu cos cristal·lí i blau
es confon amb l'aigua
quasi invisible.

T'agrada anar a Punta de sa Gavina
on el misteri de sa torre encara
remou records tel·lúrics.

T'agrada omplir-te els ulls
del rosat vermellós dels corals
i abans d'anar-te'n, visitar
el vell anfós que quasi no et mira,
però et somriu.

Alosa 3

A la matinada
quan sols queda el record de la nit,
voles a l'orient de l'illa.
Allí sobre el far de la Mola
esperes náixer el sol.
Abans t'has banyat a l'aljub d'en Talaies,
t'has vestit amb la blanca porrassina
i portes al bec la flor moradenca de l'arç intricat.
Saludes els teus amics els virots
i esperes solemne rebre el dia.
Després, camí del sud, passeges pel cap de Barbaria
i la cova foradada.
Voles cap l'illa d'Espalmador i,
a la platja de s'Alga, cerques bestioles
entre el borró, el card marí i la crucinel·la.
i acabes el dia a cala Saona
entre campanetes de mar i fonoll marí.

A s'horabaixa amb un immens cel

de porpra vellutada i sang dolça, acomiades el sol.

Bona nit Alosa.

Alosa 2

També eres, Alosa, fill

del vent i del sol.

I amb Bòreas has visitat

les terres fredes del nord.

Amb Notos has passejat per

la xafogor del sud.

Amb Euros has sigut el príncep

de les pluges de l'est, llàgrimes roges

de la tardor,

i amb Zèfir has conegut

l'amor i la tendresa.

Benvingut Alosa a aquesta illa

de vents i sal,

de foc i llum.

Alosa

Alosa ésser cristal·lí i blau,

blau i metàl·lic.

Filla de la mar i de la sorra,

has viatjat entre les randes de les ones

a platges de cendra i espurna,

a penya-segats blancs i abruptes,

a daurades costes d'ivori i banús.

Alosa riallera, anacarada i dolça,

tornes per fi a casa.

Benvinguda a Formentera.

Formentera 2011

De nou en aquesta illa meravellosa. Hem arribat sense problemes al migdia i ja instal·lats, comence aquest treball creatiu de cada estiu. Aquest any la part poètica va dedicada a Alosa, una criatura que anireu coneixent, i la part plàstica, una sèrie d'aquarel·les més o menys abstractes que espere us agraden.
El soport és una llibreta de paper artesà comprada a Barcelona, a Papyrus, una papereria increïble al barri gòtic.

JUEJUS-RAJOLA 1



Primer treball amb un jueju. Cada vers està pintat en una rajola, així el conjunt el formen 4 rajoles. La textura de la fàbrica, el color rogenc de l'argila i el verdós de la molsa fan de cada rajola un llenç especial i únic. La traducció és meua, espere ser fidel a l'esperit de l'original

Cau el sol, s'aixeca

una brisa



Torne a casa, a l'herba

 apareix la rosada




La llum dels núvols

envaixles meues petjades





El verd jade de la muntanya acarícia la meua roba



Nous treballs

Fa temps que no pose cap nova entrada al blog, així que el reprenc per presentar-hi nous treballs. Per una part estic fent una sèrie d'aquarel·les sobre la constitució de 1812, per commemorar el 200é aniversari l'any que ve. Continue amb els juejus, aquesta vegada reinterpretant-los sobre rajoles tobades en cases derrocades -una manera de recuperar un material tan suggerent i interessant con són aquestes rajoles de construcció on el pas del temps ha deixat la seua empremta- i he encetat una nova sèrie sobre els laberints -tema que m'interessa molt- en pedra de pissarra -gràcies Marta i Lisardo pel material- Ja us aniré mostrant alguna cosa.

LLETRAFERIT2

Masos de Capaimona. Al terme de Tollos, afrontant amb la Vall d’Alcalà, es troben els masos de Capaimona, a mig camí entre Beniaia i Tollos.

El conjunt són dos masos i una xicoteta capella de tal vegada una antiga mesquita. Encara es pot admirar l’important que foren, i veure restes d’un aljub i potser un molí d’oli o restes de petroglif. Però el que envolta aquestos masos és un silenci pertorbador, probablement per la història dels últims pobladors: Es conta que hi vivia una família formada pel pare, el tio Sebastià, la seua dona que va morir segons diuen per la mala vida que li donava i els seus dos fills, el major –que va fugir quan pogué- i la menuda, que mai va eixir dels masos i que no podent suportar el seu pare, es va penjar d’una biga de la casa. Aquest suïcidi encara el recorden, la gent major.

Hi ha també prop del primer mas una figuera centenària, enorme, que fa uns hiverns una de les seues branques es va trencar i morta jeu al seu costat. Era inevitable pensar amb la mort, la terrible pèrdua de les coses i així sorgeix Lletraferit.

Sobre la branca morta de la figuera, amb colors de l’arc de Sant Martí, com un tatuatge, fragments de versos sobre la mort. Versos de sis poetes. Endevina de qui. Comencem:

“Mira’m els ulls i oblida el cos feixuc,

la cambra closa, els grans silencis;

de tot això sóc ric, i de més coses.”

“Sol als cims.

I neu.

Ni una remor de fulles tremoloses;

ni el poema del mar, nuesa freda

dels marbres d’ulls tancats.”

“A tu, qui

siguis, t’invito

a trobar les coses amb

la transcendental bellesa,

com jo les trobo, i tindràs el

poema”

“Ja per la mort no em calen torsimanys,

és vida amunt que torna el meu camí;

si el que he après no fruitarà per mi,

el que he viscut no es comptarà per anys”

“No donaré detalls.

Si em miren les ferides

sabran quin és el dany”

“Això és la joia: ser ocell, creuar

un cel on la tempesta deixà una pau intensa.

I això és la mort: tancar els ulls, escoltar

el silenci de quan la música comença.”

Lletraferit

Ferit de temps,

cos mortal.

Ferit de paraules,

cos immortal.

Neu a Beniaia

Amb l'arribada de la setmana dels barbuts, el fred i la neu també s'han deixat caure per Beniaia. Avui diumenge ha caigut una lleugera nevada que ha enfarinat arbres, camins i teulades. Així que de moment les accions artístiques queden a l'espera de millor temps. El que sí que es va a preparar al llogaret és una fogata i porrat en honor de sant Blai el primer dissabte de febrer. Hi haurà a més del porrat, mistela, bunyols, coca, rosquetes i galetes beneïdes. I molta bona energia. Que el gloriós Blaiaet tinga cura de les nostres goles.

Lletraferit

Ja estic preparant una nova acció a Beniaia. Lletraferit. Ja us contaré més coses