de l'aparcament fins a la platja.
Calor. Ha deixat de bufar l'aire.
Creuem el bosc de savines. Xafogor.
Les cigales comencen a cantar.
Callen. Silenci. Les branques cendroces
de les savines i el seu color verd polsegós
ens miren amb tristor.
Ha plogut poc aquest any.
Els matolls estan secs.
Per fi hem superat el petit turó final.
Acaba el camí de fusta.
Les útimes savines ens acomiaden.
Per fi el mar.
És un tapís sedós de blaus.
Per fi la comunió dels cossos nus
amb l'aigua.
Juniperus phoenicea. Savina comuna, negra o marítima |
2 comentaris:
Suor al cos
desig al cor
l'aïgua plaentera
fa bullir la sang
encen les fantasies
No sé si el bloc t'inspira o hi ha altra musa
Publica un comentari a l'entrada