- Al·lotes, la veritat és que n'estic, de molt farta.
- Vinga que no és per a tant. Aguanta un poc més. Total ja portem un grapat de temps esperant ...
- Ja, quasi segle i mig ... Ai! És que tot el dia amb els braços estesos esperant una abraçada i res.
- La veritat que n'és, de cansat.
- I desmoralitzador.
- Chicas, silencio que viene gente. Atentas.
- Redéu l'estirada del mig ... ja callem.
- ...i rai! Foto i ni adéu. Ningú se n'adona que estem aquí esperant una abraçada? Mira que són surots.
- Saps que et dic? Me'n vaig. S'ha acabat!
- Doncs sí, t'acompanyi.
- Pero chicas ¿Dónde vais? ¡Esperaros que yo también me voy!
- Hala que s'ha acabat! A fer punyetes volaoret, ja està bé d'estar aquí com tres estaquirots esperant un mínim d'afalacs, braços en creu.
Església de Sant Ferran de ses Roques començada a construir el 1853. |
2 comentaris:
Formentera!!!!!! quina passada!!
Me encanta la idea de los relatos ilustrados... los seguiré con atención.
Besos
Publica un comentari a l'entrada