No suportava més el fulgor del teu cabell

Si a Formentera trobem racons i llocs on la pau et traspua, també trobes el soroll penós de la gent pija (no trobe a la nostra llengua una paraula sinònima de pijo que clave tot el que significa) 

Passejant per la plaça de Sa Constitució de Sant Francesc Xavier pots trobar-te amb una mare i les seues filles, rossíssimes i d’ulls blavosos, envoltades de frivolitat, tonteria i estupidesa - és conditio sine qua non ser ros i d’ulls blaus per ser pijo?- amb una veu engolada que et fa posar la pell de gallina. Aquesta imatge em portà a la ment una cançó que l’he escoltada a dos rossíssimes, una molt famosa i internacional i l’altra no tant famosa i afincada a Espanya. La cançó és un cant a la frivolitat i resulta curiós que si bé el títol és el mateix tant en castellà -traduït clar- com en anglés, la lletra és totalment diferent, en castellà encara és més frívola i pija, en ella comenta que a vegades està tant trista que no li apeteix ni menjar caviar. De tan absurda resulta tràgica i terrible i com diria la pija oficial, la meua estimada Tamara F. -Tamy per a les amigues-: Es tan agobiante vivir con un premio nobel, no sé, tan culto... no sé...¿ y si metes la pata? ... uffff Pero luego es súper cool, súper pero súper educado ... o sea ...así como total......Quina perla de xica! Bo sabeu quina cançó és?

Pista primera entrada: la cançó a la que faig referència pertany a un disc de Maria del Mar Bonet editat a l’any 1995. L’autor de la lletra és un poeta turc.