Vesprada, passeig pel port de La Savina. L’aigua cristal·lina acarona de manera vellutada cada roca, quasi de la mateixa manera, sorgeix al cap la meravellosa cançó de la Bonet, aquella que parla de terres que obrin fronteres; que oportuna la cançó avui. Gràcies Marieta per fer-nos conéixer poetes d’altres terres del Mediterrani.
Quina cançó? Quin poeta?
Ni idea, no en tinc ni idea. M'has marejat en l'aigua que acarona les roques, terres que obrin fronteres, poetes d'altres terres. T'ho cregues o no, porte des de les 6 pegant-li voltes al "nano". De cançons de la Marieta, la que més m'agrada és "l'aliga negra"; sé que ha cantat a Estellés, però és de la terra; sé que ha cantat a Bartomeu Rossellò ( Inici de campana, a Mallorca, durant la guerra civil...); a Joan Vinyoli (Aquest anhel exalta al moviment...); a Maria Mercè Marçal, a Miquel Costa i Llobera, a Anselm Turmeda, a Joan Alcover i a molts i moltes altres, però no hi forma de lligar les pistes. A no ser que el titol del post faça referència a un comiat, podria ser "Comiat a un amor adolescent" del poeta Joan Vergés i Calduch.Si no és em rendisc. A vore si hi ha més sort demà.
8 comentaris:
Ni idea, no en tinc ni idea. M'has marejat en l'aigua que acarona les roques, terres que obrin fronteres, poetes d'altres terres. T'ho cregues o no, porte des de les 6 pegant-li voltes al "nano". De cançons de la Marieta, la que més m'agrada és "l'aliga negra"; sé que ha cantat a Estellés, però és de la terra; sé que ha cantat a Bartomeu Rossellò ( Inici de campana, a Mallorca, durant la guerra civil...); a Joan Vinyoli (Aquest anhel exalta al moviment...); a Maria Mercè Marçal, a Miquel Costa i Llobera, a Anselm Turmeda, a Joan Alcover i a molts i moltes altres, però no hi forma de lligar les pistes.
A no ser que el titol del post faça referència a un comiat, podria ser "Comiat a un amor adolescent" del poeta Joan Vergés i Calduch.Si no és em rendisc.
A vore si hi ha més sort demà.
Sé que és difícil, la idea és que el tio google no ho resolga en un tres i no res. Demà una pista que ho facilitarà tot.
The Secret Land de Robert Graves (el país secret, segons la traducció al català del poema feta per la seua filla)
Una llàstima, però no
Se me enamora el alma. La pantoja, de Josep Lluis Perales
Ah, llavors cada dia donaràs una pista per resoldre l'enimga? o bé són diferents enigmes a resoldre?
1r. El desconegut va però que molt encaminat amb allò d’una tal Pantoja.
2n. Cada dia és un enigma diferent i si no s’encerta donaré una pista.
Pot ser Merhaba, de Zülfü Livaneli?
Publica un comentari a l'entrada