3a troballa: l'oliverda

De camí a la platja de llevant, entremig d'un savinar, m'he trobat a l'inici de la sendera de fusta que et du al mar des de l'aparcament, l'oliverda.

Més menuda, amb fulles més crasses, però semblant a la que hi ha a Beniaia. M'ha recordat els finals d'estiu al poble. Allí floreix tard i com deia Joan Pellicer en un dels seus llibres de botànica: "l'últim or de l'estiu". Ací veig que ja ha florit. Un lligam entre dos terres que estime.