Avui ha fet una llevantada, per la qual cosa la platja estava molt marejada, amb grosses onades que ha estat quasi impossible fer-se un bany. Per altra banda aquest vent llevantí ha portat a la platja una maroma d'uns cinc o sis metres. semblava una serp marina mig morta a la vora del mar. Però el que més cridava l'atenció era el color: un blau cobalt clar, intens i viu; molt brillant pel contrast amb l'arena groguenca. Sense dubte una maroma moderna feta de polietilè o poliamida o polièster; res a veure amb les maromes fetes de cànem o sisal que la sal i l'aigua arrodonien i li donaven eixe aspecte tan agradable i bonic. Ara, potser, són més lleugeres, més resistents, però no és el mateix. Així és senyor Macario, ja res és el que era. Corre que corre, velocitat ... És què està boja la humanitat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada