Al començament d’aquest curs 2014-15, una alumna (Pilar), després de l’experiència
del curs passat, proposà de fer una nova instal·lació: cobrir un banc del parc
amb paper de revistes. La idea em semblà molt bona i tot el grup li va donar
suport. Açò va servir per aprofundir en el concepte d’instal·lació i que una
instal·lació ha de sorprendre, ens ha de sobrepassar.
Així que vaig suggerir no sols empaperar un banc, sinó tota la plaça: tots els
bancs, els arbres, parets,...Fer del parc un lloc de lectura. Deixaríem als
bancs llibres per llegir-los o emportar-se’ls. Deixar la instal·lació tota una
setmana i veure com anava transformant-se.
Durant un matí empaperarem el parc i omplirem els bancs de llibres donats
pels alumnes. La resposta de la gent per la vesprada fou molt gratificant,
doncs es parava a llegir i alguns s’emportaven el llibre. Fins i tot, una
persona deixà una nota felicitant-nos per animar d’aquesta manera el barri. Tot
fou meravellós fins que al sendemà aparegué
un policia local preguntant pel permís per fer allò, que un veí havia protestat
i que si no teníem permís, havia que retirar-ho en una hora o ens multaria. Com
que no en teníem, de permís, vam retirar tota la instal·lació.
Hi ha persones que els molesta la cultura, l’art. No entenen que un grup
puga divertir-se sense fer mal, no entenen que donar llibres siga una acció voluntària.
Sols entenen l’amargura, la rancúnia, el protestar per molestar, ...Com deia
aquell: Hay gente pa to.
Indudablement tot el grup ja està preparant una nova instal·lació per a fi
de curs. Amb permisos, clar.