És possible que un grup de persones grans aficionades a la pintura sense
altre objectiu que pintar un quadre bonico
i ben realista, s’interesse per l’art contemporani? Aquesta pregunta es va
convertir en un repte davant del meu grup de dibuix i pintura, que cada dijous
de 10 a 13 vénen a l’escola a aprendre a dibuixar i pintar. Un grup majoritàriament
de dones, mestresses, amb la vida més o
menys resolta; un poc ja de tornada, després de haver-hi criat els fills i
algunes tornant altra vegada a encarregar-se dels néts.
Un repte divertit i un poc perillós per si en veure’s cara a cara amb obres
d’art contemporani, feien una espantada. Cal dir que fins ara ha estat una experiència
meravellosa i crec que molt enriquidora. Ara estem en un punt d’acció artística:
instal·lacions, performance, art dadà,
...Així que a finals del curs passat (2013-14), els vaig proposar de fer una
instal·lació per a acomiadar el curs, rememorant la història de Sadako Sasaki i
les mil grues. Hi havia que fer mil grues de paper per penjar-les del passadís
d’entrada al centre.
No sols tot el grup s’hi va implicar, sinó que altres grups s’afegiren al
projecte i al final van fer més de mil grues. La penjada fou espectacular i
tothom va gaudir de la instal·lació. I el més important, experimentar què era
allò d’una instal·lació artística.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada