Nadava confusa
una medusa difusa,
cap a la vora
de l'illeta.
Quina meravella!
-deia amb el cap fora-
Quina tranca que té la perdiueta!
Sense saber que era el Far de la Mola.
diumenge, 24 de juliol del 2016
1a Pedra. Far de la Mola. Medusa
Al temps que revisava l'obra de Matisse, també he estat revisant la poesia de Gloria Fuertes. Matisse, la Gloria, no és una parella fantàstica? Pel que he decidit també fer-li un homenatge i escriure poemes de caire infantil, però amb algun toc que et faça l'ullet com adult.
Nadava confusa
una medusa difusa,
cap a la vora
de l'illeta.
Quina meravella!
-deia amb el cap fora-
Quina tranca que té la perdiueta!
Sense saber que era el Far de la Mola.
Nadava confusa
una medusa difusa,
cap a la vora
de l'illeta.
Quina meravella!
-deia amb el cap fora-
Quina tranca que té la perdiueta!
Sense saber que era el Far de la Mola.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Ja era hora. Passar-ho bé.
Temes mariners, aigua, blau, pltja, sal, pedres còmplices, gavines i meduses entremaliades.. bona estada a la Formentera somiada.
Publica un comentari a l'entrada