Al temps que revisava l'obra de Matisse, també he estat revisant la poesia de Gloria Fuertes. Matisse, la Gloria, no és una parella fantàstica? Pel que he decidit també fer-li un homenatge i escriure poemes de caire infantil, però amb algun toc que et faça l'ullet com adult.
Nadava confusa
una medusa difusa,
cap a la vora
de l'illeta.
Quina meravella!
-deia amb el cap fora-
Quina tranca que té la perdiueta!
Sense saber que era el Far de la Mola.
2 comentaris:
Ja era hora. Passar-ho bé.
Temes mariners, aigua, blau, pltja, sal, pedres còmplices, gavines i meduses entremaliades.. bona estada a la Formentera somiada.
Publica un comentari a l'entrada