Tu tranquil·la que sa madona té hui bugada i no vindrà per
ací. A més hui calfa ben bé el sol i l’únic lloc on podem estar és sota
figuera. Hem de pensar com podem a arribar a eixes figues que ja estan a punt.
Aquest matí he vingut corrent a espantar a dos oronetes que volien
furtar-nos-les. He aplegat tant de pressa que quasi tombe un dels estalons. Mira les del cantó,
tenen la goteta de mel i quan els dóna el sol, semblen cristallets. Ja tinc
ganes de tastar-les. Farem com l’altre dia, posaré les potes al teu llom i amb
les banyes les faré caure al terra. Tu mentrestant vigila que sa madona estiga
al costat del pou estenent la roba. No hem de fer cap soroll, res que li cride
l’atenció. No siga cosa que ens passe com aquella vegada que ens va pillar i rebérem
un bon baticul.
I les dos cabres es prepararen per a agafar les figues...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada