Quedarà el record d'un bes blau

M’ho havies promés:   Et portaré a la cova de Lucía y el sexo. I a mi mai m’han agradat les coves per eixa mena de claustrofòbia  que sempre he tingut.

I el primer dia a Formentera va ser com un bateig a l’illa, amb la moto recent llogada, eixírem des de Sant Francesc. Jo anava amb una barreja de por i excitació. La carretera, cada cop més estreta, deixava al darrere cases i pins. Al final una recta que no acabava mai i el far –erecte sobre el cel i la mar- es feia per moments, immens.

                A la dreta del far deixàrem la moto i anàrem pel mig d’un pedregar fins un forat al terra, em donares la mà i baixàrem els dos a la cova, jo quasi tremolant i amb nervis. Ja dins, agafats de la mà i a les palpentes, caminàrem cap a la llum que hi havia enfront on s’endevinava  la  mar. A mig camí, m’abraçares, em besares i m’acaronares el meu cos. No hi havia ningú més i em vas fer sentir feliç.

                A poc a poc, de la teua mà, em portares cap el forat obert a la mar. Tot es va convertit en un plaer. La mar tenia eixe color blau que sols té l’aigua a Formentera i eixa llum il·luminà la teua cara quan ja front la mar, em besares de nou: fou un bes blau.