Translate

Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 23 de juliol del 2017

Quedarà el record d'un bes blau


M’ho havies promés:   Et portaré a la cova de Lucía y el sexo. I a mi mai m’han agradat les coves per eixa mena de claustrofòbia  que sempre he tingut.
I el primer dia a Formentera va ser com un bateig a l’illa, amb la moto recent llogada, eixírem des de Sant Francesc. Jo anava amb una barreja de por i excitació. La carretera, cada cop més estreta, deixava al darrere cases i pins. Al final una recta que no acabava mai i el far –erecte sobre el cel i la mar- es feia per moments, immens.
                A la dreta del far deixàrem la moto i anàrem pel mig d’un pedregar fins un forat al terra, em donares la mà i baixàrem els dos a la cova, jo quasi tremolant i amb nervis. Ja dins, agafats de la mà i a les palpentes, caminàrem cap a la llum que hi havia enfront on s’endevinava  la  mar. A mig camí, m’abraçares, em besares i m’acaronares el meu cos. No hi havia ningú més i em vas fer sentir feliç.
                A poc a poc, de la teua mà, em portares cap el forat obert a la mar. Tot es va convertit en un plaer. La mar tenia eixe color blau que sols té l’aigua a Formentera i eixa llum il·luminà la teua cara quan ja front la mar, em besares de nou: fou un bes blau.

4 comentaris:

Mireia ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Josep Vicent Ramón-Car ha dit...

Com sempre, profón i emotiu.

Presen ha dit...

Que dolçor de passatge, m'ha encantat. Un moment per no oblidar-lo mai.

jmlecumberrivlc@gmail.com ha dit...

Blau mediterrani. :)