Mai vaig imaginar que acabaria en
aquesta illa petita, tan bonica i acollidora. Al llarg de la meua vida he anat
vivint en llocs ben diferents començant pel meu Quebec natal fa un bon grapat d’anys.
La meua formació musical m’ha dut a
Nova Orleans, a París, a Nova York, o Londres... sempre amb el meu saxo. Ara,
al final de la recta de ma vida, visc ací i he trobat els amics i la casa perfecta.
Amb ells cada dimecres i dissabtes assagem i passem bones hores tocant jazz en
casa de Bertomeu, a la Mola, mentre el sol, a poc a poc es va ponent. Però la meravella
arriba quan cada estiu, els dissabtes per la nit, toquem a sa plaça de Sant Francesc
Xavier, els cinc de la banda. Jo triaria eixes nits de lluna plena quan tota la
plaça a fosques agafa eixe color violeta que ens inspira i que, personalment em
recorda alguna nit màgica fa molts anys a Nova Orleans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada