Translate

Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 25 de juliol del 2017

Hi ha una tremolor d'angoixa en el groc de la matinada



Passats centenars de segles, a poc a poc em vaig acostumant a la nova perspectiva. Encara enyore quan des d’ací eixia el llarg camí de muntanya fins arribar a la que hui és la península. I també recorde la serralada que des del sud d’Eivissa arribava a la Mola en Formentera. Les guerres tel·lúriques foren terribles i ho canviaren tot. Abans, jo era un punt en el camí i ara m’he convertit en el lloc més occidental de les Pitiüses. Malgrat que jo m’il·lumine cada s’horabaixa, quan el sol se’n va, amb molts diferents colors, em quede amb la meua imatge groga quan els primers raigs m’il·luminen, fent-me despertar al nou dia. Potser menys espectacular, però m’ompli més i em permet acostumar-me a la nova visió que deixaren aquelles guerres. Ara tinc el consol, alguns dies d’hivern, quan bufa la tramuntana de veure en la llunyania el Montgó o l’Aitana, però també, de vegades, el Mondúver, la Serrella o, fins i tot, Mariola. Són llocs als que duia el camí que eixia de mi mateix. Potser, alguna vegada tornen les guerres tel·lúriques i tot torne a canviar ...

2 comentaris:

Presen ha dit...

M'encisa, sentir parlar la meua illa, Es Vedrà, que tants i tants bons records em porta.

Josep Vicent Ramón-Car ha dit...

Al nostre país sempre han hagut guerres que han trencat els camins que ens uneixen.
Una abraçada a tots el germans de mar enllà, de terra endins.